Antonia´s Line

Antonia's Line era l’última pel.lícula que em quedava per veure de Espaicinema. Des que començarem un día amb la película “Con faldas y a lo loco” han sigut molts els dimecres els que he hagut de quedar-me a menjar en la universitat per poder anar a vore les pel.lícules d'aquest projecte. Ara he de reconèixer que ha valgut la pena.

Aprofitant que és el meu últim comentari sobre el projecte de Espaicinema m’agradaria dir que em sembla un projecte fantàstic, una eina clau per a fer reflexionar als alumnes i acostar-los i apassionar-los pel món del cinema. La utilizació de pel.lícules de gèneres i idiomes distints ens dóna la possibilitat de veure altre tipus de cinema del que estem acostumats i escoltar altres idiomes, a més de poder acostumar-nos a vore pel.lícules en versió original.

Recorde quan un dimecres veient la película “Los Juncos Salvajes” (película en v.o en francès) van sorgir uns problemes amb el volum de la película i una alumna va proposar veure-la sense veu perquè quasi ningú entenia francès. En aquell moment la professora encarregada del projecte li va explicar que ella havia lluitat molt perquè aquella pel.lícula estiguera allí.

Em dóna la sensació que molta gent no valora que una pel.lícula estiga en versió original, de vegades més que una oportunitat per a molts d'ells, amb perdó de la expressió, és un “conyàs” i ho és perquè molts d'ells es veuen en l’obligació d'estar allí per aconseguir pujar les seues notes o aconseguir crèdits.


Aquest aspecte crec que es s’hauria de tindre més en compte per part dels organitzadors de Espaicinema, molta gent es preocupa únicament pel segell que els posen o els crèdits que els donen i no es preocupen per guardar silenci i respectar a la gent que en realitat vol veure la pel.lícula.

Pel que respecta a la pel.lícula Antonia's Line he de reconèixer que és la pel.lícula que més m'ha agradat. Una pel.lícula clarament feminista que ens mostra com és la vida de quatre generacions de dones: mare, filla, néta i besnéta.


Una pel.lícula ambientada en el període de la Segona Guerra Mundial on parlar del feminisme no era el mateix que fer-ho ara, igual que no ho era parlar de l'homosexualitat, del sexe, de la mort, les violacions, etcètera. Podem veure com l'Església s'oposa a aquest estil de vida però elles continuen pel mateix camí sense importar-los el que diran.

La vida d'aquestes quatre dones no necessita dels homes per a seguir endavant, independents fan la seua vida i lluiten pel que realment volen, la felicitat.

L'aspecte que més m'agrada de la pel.lícula és la naturalitat amb la qual aborden els temes com l'homosexualitat, el desig de ser mare soltera i sobretot com integren a les persones excloses socialment i els fan sentir-se importants.

Antonia, la mare de la generación de dones, torna al seu poble natal amb la seua filla per començar una nova vida. A partir d'aquell moment ens ofereixen una reflexión sobre la importància de la vida, sobre el pas del temps, la independència, la tolerància i l'amistat, perquè el que si que és cert és que el que caracteritza a Antonia és l'amistat.

Recomane aquesta pel.lícula a tot el món, ja que et permetrà riuret molt, molt i en ocasions vessar alguna llàgrima, però sens dubte val la pena.

EXPERIÈNCIA ERASMUS

Aquest cap de setmana parlava amb una amiga que esta d’Erasmus a Dinamarca i, de sobte, vaig tindre la idea d’escriure en el bloc sobre aquest programa. Durant el curs 2003-2004 vaig tindre l’oportunitat de gaudir de la beca Erasmus (European Community Action Scheme for the Mobility of University Students). A l’octubre de 2003 vaig viatjar a Alemanya, concretament a una xicoteta i freda ciutat de l’est del país anomenada Freiberg, per cursar l’últim curs dels meus estudis de Turisme.
Segurament tots sabeu que és el programa Erasmus o, fins i tot, teniu algun company o amic que ha tingut l’oportunitat d’anar-se d’Erasmus. Aquest programa promou l’intercanvi d’estudiants universitaris dins de la Unió Europea.
Les intencions segurament són diverses, personalment considere que la major part són intencions econòmiques per formar ciutadans més competents en un món cada vegada més globalitzat i competitiu. .
Anar-me a Alemanya va ser una de les millors decisions que he pres, a més de ser la millor experiència de la meua vida. Els 9 mesos que durava la beca van acabar convertint-se en més d’un any, un any en el qual vaig tindre l’oportunitat de conèixer i compartir experiències amb gent de totes les parts del món. Va ser allí on realment em vaig adonar que som molt semblants, independentment de la nostra procedència. Em vaig adonar també de la importància d'eixir del nostre “globus”, el nostre país, per’adonar-nos de que lo nostre no té perquè ser lo millor i que cal respectar els altres
Erasmus també t’ajuda a aprendre a valorar les coses que deixes al teu país, a la teua familía. T’ensenya també a anar configurant la teua pròpia vida, a madurar amb els nous reptes que t’ofereix.
Si alguna vegada teniu l’oportunitat de gaudir d’aquest programa no dubteu en llançar-vos a l’aventura, una aventura meravellosa que segurament mai oblidareu.
Per a finalitzar us recomane que aneu a aquest link on podeu escoltar algunes experiències d’estudiants erasmus:
http://www.cadenaser.com/actualidad/audios/experiencia-erasmus/csrcsrpor/20070326csrcsr_4/Aes/

SENSE PERDÓ

SENSE PERDÓ és una pel.lícula de vaquers, un western, que ens relata la història de Munny. Munny, interpretat per Clint Eastwood, és un violent pistoler, ja retirat, que s’ocupa de cuidar als seus dos fills i la seua granja de porcs. La seua dona li va convèncer per abandonar la violència, però després de la seua mort, l’única alternativa per traure endavant els seus fills es tornar al seu antic treball.

Un dia un jove pistoler acudeix a la seua granja en busca de la seua ajuda per assasinar a dos vaquers que han marcat i tallat tot el cos d’una dona prostituta. En principi li diu que no, que ell ja no es dedica a les armes, però la seua situació econòmica és molt crítica i ha d’acceptar.

Si aconsegueixen matar a aquells dos homens li donaran una gran recompensa econòmica. Amb l’ajuda d’un antic amic i el jove pistoler s’en van cap a una difícil travessia que, acabarà costant-li la vida al seu amic, però també aconsegueixen el seu objectiu, acabar amb la vida d’aquells dos homens.

Aquest western m’ha agradat molt, sobretot perquè ens transmet molt bé els sentiments de les persones, els d’un home que vol oblidar el seu passat però no té més remei que tornar a matar, la duresa de la pèrdua d’un amic, la ira front la injustícia, etcètera.
Però sobretot, m’agradat com el paper violent de Munny va canviant. Al principi havia sigut un home molt perillós, però finalment el presenten com un bon home.
.A l’any 1992 aquesta pel.lícula va guanyar 3 Oscars com:
Millor actor secundari
Millor pel.lícula
Millor director.

Pel.lícula Amanéixer

Sincerament les meues expectatives ,respecte a la pel·lícula Amanéixer, no eren massa bones. No em sentia capaç de veure amb entusiasme una pel·lícula prou antiga i a més muda. Peró, em vaig trobar amb una pel·lícula totalment diferent del que esperava. De seguida vaig aconseguir endinsar-me en la història, com si jo mateixa formara part d’aquell drama matrimonial.
Tant l’argument com les escenes que apareixen són boníssimes, sobretot si tenim en compte l'any en el qual es va rodar,. Està clar que a l'any 1927 no es disposaven dels mitjans tècnics que tenim actualment. Cal destacar també la música que aconsegueix inntensificar la transmissió de sentiments.

Amanéixer ens presenta una història d’amor marcada per la infidelitat d’un home a la seua dona, i un intent d’assessinat a la seua dóna per tenir camí lliure en la seua nova relació. Però en aquest triangle amorós, finalment acaba triomfant el veritable amor, l’amor a la seua dona. De vegades no ens adonem de les coses que tenim, fins que estem a punt de perdre-les.
Després de veure aquesta pel.lícula entenc perfectament que fos guanyadora d’un Oscar. Recomane aquesta meravella a tot el món. Per acabar agrair al seu director Murnau i a Espaicinema aquest regal.