UNIVERSITAT DE MAGISTERI

Divendres passat es van acabar per a nosaltres, alumnes de tercer, les classes. Probablement ja mai més tornarem a entrar a un aula d'aquesta universitat per a rebre classes. Sobretot perquè próximament es possarà en funcionament la nova universitat de magisteri situada al campus de Tarongers. He re reconèixer que em dóna molta pena que aquesta universitat deixi de funcionar. Recorde els primers dies de classe, la universitat era un lloc una mica extrany, més que una universitat semblava un institut. A poc a poc et va agradant més, comences a entaular bones amistats amb els teus companys, passes algunes estones a la cafeteria, a la biblioteca, a la sala d'ordinadors, al gimnàs i aquell lloc que al principi et semblava tan estrany comenta a formar una part important de tu.

Les meues experiències en aquesta universitat i amb la titulació de Magisteri d’educació física són molt bones i estic molt satisfeta amb tot. He après molt, sóc conscient que queda molt per aprendre, però durant aquests anys he sentit que cada dia aprenia alguna cosa nova i no sol coneixements teòrics, també valors i la cooperació amb la resta de la gent. Està clar que cadascun de nosaltres ens especialitzem en alguna cosa, educació física, anglès, etcètera, però aprenem moles més valors que seran molt útils per a la societat, de vegades pense que tot el món deuria passar un temps en aquesta diplomatura perquè al cap i a la fi tots anem a acabar sent una part important de l’educació, ensenyament, exemple, etcètera, d'algú.

Bé, sense enrotllar-me més, tan solament recomanar a qualsevol persona que estudie magisteri i sentirà que cada dia aprèn una cosa nova, però sobretot alguna cosa útil per la nostra societat. És cert que em quede amb ganes d'una cosa que no he aconseguit durant aquests tres anys, aconseguir orientar-me en aquesta universitat, amb tants passadissos sembla impossible, jjejee.

"Si no ho dic, rebente" Xavier Aliaga

L’any passat a l'assignatura troncal de català haguerem que llegir diversos llibres per fer un treball en grup. La professora ens va recomanar alguns, entre ells “Si no ho dic, rebente” de Xavier Aliaga. Després de llegir el llibre es tenia que presentar a la resta dels companys. Un grup va decidir llegir-se aquest llibre i després presentar l'obra a classe. Per fer la presentació a classe es van posar en contacte amb Xavier Aliaga qui es va oferir a vindre a la universitat a presentar el seu llibre. Amablement ens va contar un poc de que anava el llibre, si la història era real o no, la raó de per què va escriure el llibre, quan i com va començar, etcétera.
Sincerament he de reconèixer que va ser molt interessant la participació de l’autor del llibre, ens va parlar molt sobre un problema d’actualitat, la especulació urbanística, però no va parlar de política, aspecte que admire. Vaig comprar el llibre, però van començar els exàmens i vais deixar de llegir-lo. Ara he tornat a reprendre´l i les meues expectatives s'han complit.
“Si no ho dic, rebente” és una novel·la presentada en forma de diari. El diari que ens presenta l'autor és el d'una parella de valencians, Paula i Sergi, en el qual conten els problemes que els turmenten, els seus desitjos, sentiments, etcètera. A més, el diari és una eina molt útil que els dos utilitzen per a suportar els sentiments ocasionats per la seua vida amorosa que, no passa pels millors moments.
Sergi és professor de secundària, una professió que requereix molta paciència i Paula, es dedica a la política.
La seua relació funciona molt bé però tot es veu truncat quan la parella, molt ficats en el món de la política com a regidors, cadascun d'un partit, entren en contacte amb el món de la corrupció i especulació urbanística que té lloc a Vilaroglet, un poble imaginari, que Xavier Aliaga s'inventa per a poder relatar la seua història, encara que ell ens va reconèixer que la història, al igual que alguns personatges, són reals.
En Vilaroget, un poble governat pel Partit Popular, que pretén crear camps de golf en un lloc on hi ha reserves d'aigua, té lloc una moció de censura que provocarà molts mals de cap a la parella, sobretot perquè cadascun és d'un partit distint i els seus interesaos són diferents.
A més, en aquesta novel·la també es fa una crítica al sistema educatiu, Sergi com a professor ens descriu al diari la ineficàcia del sistema educatiu, la normativa educativa, els problemes actuals amb els alumnes i els seus pares, etcètera. AL final la parella desapareix del poble, personalment considere que s’en van per a salvar el seu matrimoni ja que el poble ja no ho poden salvar.
Aquesta novel·la va guanyar el premi mallorquí VII de Narrativa Vila de Lloseta en 2005
Sincerament m'ha agradat molt ja que ens relata la realitat, el que actualment estem vivint, i ho fa d'una forma molt amena que possibilita una lectura molt fàcil i comprensible. A més, et fa reflexionar sobre la influència de la política en la societat i dels problemes de l'actualitat.

ALCOi-NOVA YORK (ISABEL CLARA SIMÓ)

He de reconèixer que no sabia quin llibre llegir, llavors vaig parlar amb uns companys i em van recomanar alguns. No satisfeta amb les recomanacions vaig anar a la biblioteca a buscar alguns més. De camí a la biblioteca vais pasar per l’aula d'autoaprenentatge de la universitat i vaig veure al tabló de la porta algunes recomanacions de llibres en català. Vaig buscar els llibres a la biblioteca però no estaven. Llavors li vaig demanar a la bibliotecària de la universitat que em recomanara algun llibre i em va traure tres, dels quals, después de llegir la portada de darrere, vaig triar el d’Alcoi-Nova York, d’Isabel Clara Simó.

Ara, després de la lectura, puc dir que estic molt contenta amb l’elecció, ja que és un llibre molt fàcil de llegir i molt interessant.

Pel que respecta al llibre, el primer capítol, que dóna nom a l'obra, és especialment el capítol que més m' ha agradat.
La mort és molt dura i més quan de sobte t'assabentes que algú dels teus mor en un accident. Possiblement aquesta notícia siga una de les més dures que qualsevol persona pot rebre. Aquest capítol t'ajuda a somiar que després de la mort hi ha més vida, encara que açò mai ho comprovarem. D'aÇò mai ens assabentarem. Açò li va passar a la protagonista del primer capítol, quan mor atropellada per un camió. Ella torna a nàixer i s'acorda de tota la seua vida anterior, però ja no és eixa dona que vivia a Alcoi, mare de dos fills i amb una mare entranyable. Ara és un xiquet americà, concretament de Nova York, que té uns pares molt preocupats per la seua educació. Qui no ha escoltat aquella dita que diu que primer hauriem de ser vells i després xiquets, per saber que hem de fer, com actuar i acabar amb els moments més meravellosos, aquells que tenen lloc quan eres un xiquet.

Finalment el xiquet americà aconsegueix viatjar amb els seus pares a Europa, concretament a Alcoi i recorda la seua vida anterior, fins i tot es troba amb “ella” mateixa acompanyada pels seus fills i molt afectada i coixa com a conseqüència de l’accident.
Al llibre també trobem un capítol que fa referència a un professor nou que comença la seua carrera com a docent i es troba amb moltes dificultats. Aquest capítol és molt similar al llibre de Frank McCourt “El professor”, hi ha molta semblança en el que ens conta. No és gens fácil la docència i més quan et trobes amb alumnes inquiets i sense ganes d’aprendre.

És cert que cada capítol d'aquest llibre em recorda a un moment de la meua vida, sobretot un capítol anomenat “la bona persona del senyor Joan”. Quan vaig llegir aquest capítol vaig aconseguir imaginar a un dels meus veïns, un home molt major a qui tot el món vol, i no únicament perquè s'anomena Joan, com el protagonista del capítol, sinó perquè les seues històries viscudes són molt similars.

Hi ha molts més capítols però personalment em quede amb els comentats perquè m’identifique més amb ells.

Per concloure, recomane aquest llibre a tot el món, és molt fàcil de llegir i molt amè, ja que són històries soltes, xicotetes històries que et permeten no perdre el fil conductor.

LLIBRE: MAUS RELAT D'UN SUPERVIVENT

He de reconèixer que la lectura de cómics m'apassiona, encara que no dedique massa temps a això. Fa un temps em van recomanar un llibre: “Maus. Relat d'un supervivent” i la setmana passada el vaig trobar a la biblioteca i vaig decidir llegir-lo.

Aquesta obra és un còmic de l'any 1992 del dibuixant Art Spiegelman. Al llarg de les seues vinyetes l’autor relata la història real del seu pare, d’origen polac, (Vladek Spiegelman) com a jueu supervivent al camp de concentración d’Auschwitz (Polònia).

El seu pare era un important empresari polonès que durant la Segona Guerra Mundial, concretament quan els alemanys van envair Polònia, va pasar de tindre una vida luxosa a ser un dels presoners del camp de concentració d’ Auschwitz.

Al llarg de l'obra, l’autor no relata exclusivament la història del seu pare, també ens mostra el dur procés de elaboración d'aquest còmic, ja que les relacions amb el seu pare no eren massa bones; a més realitza un retrat actual del seu pare, parla del suïcidi de la seua mare i com va marcar la seua vida la pèrduda d'un germà, etcètera.

Art Spiegelman usa animals antropomòrfics, terriblement humans, per a representar als jueus, als polonesos i als alemanys. Als jueus els representa com ratolins, de ací ve el títol de l'obra “MAUS” que significa ratolí en alemany. Als alemanys els representa com a gats, gats que van a la recerca dels ratolins (jueus), i finalment representa als polonesos com a porcs.

La història que ens conta Art Spiegelman és dolorosa, plena de crueltats. Personalment en determinants moments vaig pensar que no sería capaç de continuar llegint, però ho vaig aconseguir. Afortunadament o desgraciadament he visitat un camp de concentració a Alemanya i aquesta visita em va afectar bastant i en alguns moments del llibre em va tornar al record moltes sensacions d’aquell lloc. Em vaig adonar que el que estava llegint era cert i que no era una història fictícia inventada per l’autor i que jo mateixa havia pogut sentir un poquet tot el patiment que en aquell camp de concentració s’havia suportat.

A pesar que el tema del llibre és molt dur, no està exempt de sentit de l'humor, hi ha moments en els quals no pots parar de riure.

Cal fer referència també a la estructura del llibre, no podem dividir-lo clarament en introducció, nus i desenllaç ja que la naracción passa del present al passat i del passat al present contínuament. Però aquest còmic està diferenciat en dues parts:
1. La primera part consta de 6 capítols i s’anomena “el meu pare sagna història”
2. La segona part que consta de 5 capítols s’anomena “I ací van començar els meus problemes”.
En un primer lloc solament es va publicar la primera part del llibre, però després de la mort del seu pare va publicar la segona part.

Aquest llibre va guanyar molts premis, destacant entre ells el premi Pulitzer en 1992 i és considerat un dels millors còmics de la història.

L'autor utilitza el còmic com una forma d’expressió dels seus sentiments i vivències. Personalment considere que el còmic es una eina molt útl per comprende coses més fàcilment, com per exemple la història, concretament en aquest cas la història del nacionalisme europeu. La lectura dels còmics no resulta tan pesada com la dels llibres de text i els xiquets senten més atracció pels còmics, que acompanyats d’imatges, faciliten la comprensió del que volen transmetre.


Recomane aquest llibre a tot el món, però especialment a un públic adult, perquè potser algunes escenes tractades al llibre poden ser molt dures per a un xiquet. Però la veritat és que és un llibre molt interessant i que cal llegir. Igual que aprofite aquesta recomanació per a recomanar també altres llibres i pel·lícules que tracten el mateix tema com el llibre del “Noi amb el pijama a ratlles” i la pel.lícula “El pianista”, etcètera.

FESTIVAL KAFRE TEATRE A PICASSENT

Avui, dia 9 de gener,torna el Festival de teatre Kafre a Picassent. Durant tres dies seguits a l'any la Casa de la Cultura de Picassent ofereix un festival de teatre. Però quan parlem de teatre Kafre no ens referim a obres clàssiques o a obres que estem molt acostumats a veure. Ens referim a un teatre que trenca amb el tradicional, característic per la seua diversió i extravagancia. El teatre Kafre trenca amb l'establit cercant en tot moment la diversió i la modernitat.
Els últims anys he assistit a les obres Kafre, recorde especialment l'actuació de l'humorista italià Leo Bassi. Personalment aquesta actuació no em va agradar gens perquè va arribar a un punt important de bogeria, arribant fins i tot a concentrar a la gent en la porta de l'església de Picassent, que està al costat de la casa de la cultura, i pegar portades en la porta com un boig. Em sembla molt bé que dins del saló d'actes l'actor actue com vulga, però no per fora, perdent el respecte a molta gent.

A pesar d'aquesta opinió, recomane a tot el món aquest festival de teatre perquè realment és molt divertit, a més ens ofereix la possibilitat de veure fins i tot obres d'altres països.

A continuació adjunte la programació:

La programció s'obrira el dia 9 de gener a les 22:30 hores en:
Tonino y 'La Doña (el último tango de una alcaldesa)'.

El dia 10 a les 22:30 hores sera el torn de:
Lla Cia Guillem Albà i la seua 'Skechofrenia'.

El mateix dia per a les 00:00 hores, i al Musical:
PTV Clowns, representará les seues 'Adivinaguas (versió kafre)'.

El 11 de gener a les 22:30 hores, torn per a:
La compañia Che y Moche y la seua obra 'Oua Umplute (ou farcit)'

A les 00:00 hores, i al Musical, Gabríella Sacauntos fara disfrutar a tos en “Gabriella Forever”

L'organització ha preparat un kafrebó per 18 € en el que podras entar a totes les actuacions i tindràs una samarreta kafre.

A disfrutar!!!!