He de reconèixer que no sabia quin llibre llegir, llavors vaig parlar amb uns companys i em van recomanar alguns. No satisfeta amb les recomanacions vaig anar a la biblioteca a buscar alguns més. De camí a la biblioteca vais pasar per l’aula d'autoaprenentatge de la universitat i vaig veure al tabló de la porta algunes recomanacions de llibres en català. Vaig buscar els llibres a la biblioteca però no estaven. Llavors li vaig demanar a la bibliotecària de la universitat que em recomanara algun llibre i em va traure tres, dels quals, después de llegir la portada de darrere, vaig triar el d’Alcoi-Nova York, d’Isabel Clara Simó.
Ara, després de la lectura, puc dir que estic molt contenta amb l’elecció, ja que és un llibre molt fàcil de llegir i molt interessant.
Pel que respecta al llibre, el primer capítol, que dóna nom a l'obra, és especialment el capítol que més m' ha agradat.
La mort és molt dura i més quan de sobte t'assabentes que algú dels teus mor en un accident. Possiblement aquesta notícia siga una de les més dures que qualsevol persona pot rebre. Aquest capítol t'ajuda a somiar que després de la mort hi ha més vida, encara que açò mai ho comprovarem. D'aÇò mai ens assabentarem. Açò li va passar a la protagonista del primer capítol, quan mor atropellada per un camió. Ella torna a nàixer i s'acorda de tota la seua vida anterior, però ja no és eixa dona que vivia a Alcoi, mare de dos fills i amb una mare entranyable. Ara és un xiquet americà, concretament de Nova York, que té uns pares molt preocupats per la seua educació. Qui no ha escoltat aquella dita que diu que primer hauriem de ser vells i després xiquets, per saber que hem de fer, com actuar i acabar amb els moments més meravellosos, aquells que tenen lloc quan eres un xiquet.
Finalment el xiquet americà aconsegueix viatjar amb els seus pares a Europa, concretament a Alcoi i recorda la seua vida anterior, fins i tot es troba amb “ella” mateixa acompanyada pels seus fills i molt afectada i coixa com a conseqüència de l’accident.
Al llibre també trobem un capítol que fa referència a un professor nou que comença la seua carrera com a docent i es troba amb moltes dificultats. Aquest capítol és molt similar al llibre de Frank McCourt “El professor”, hi ha molta semblança en el que ens conta. No és gens fácil la docència i més quan et trobes amb alumnes inquiets i sense ganes d’aprendre.
És cert que cada capítol d'aquest llibre em recorda a un moment de la meua vida, sobretot un capítol anomenat “la bona persona del senyor Joan”. Quan vaig llegir aquest capítol vaig aconseguir imaginar a un dels meus veïns, un home molt major a qui tot el món vol, i no únicament perquè s'anomena Joan, com el protagonista del capítol, sinó perquè les seues històries viscudes són molt similars.
Hi ha molts més capítols però personalment em quede amb els comentats perquè m’identifique més amb ells.
Per concloure, recomane aquest llibre a tot el món, és molt fàcil de llegir i molt amè, ja que són històries soltes, xicotetes històries que et permeten no perdre el fil conductor.
Ara, després de la lectura, puc dir que estic molt contenta amb l’elecció, ja que és un llibre molt fàcil de llegir i molt interessant.
Pel que respecta al llibre, el primer capítol, que dóna nom a l'obra, és especialment el capítol que més m' ha agradat.
La mort és molt dura i més quan de sobte t'assabentes que algú dels teus mor en un accident. Possiblement aquesta notícia siga una de les més dures que qualsevol persona pot rebre. Aquest capítol t'ajuda a somiar que després de la mort hi ha més vida, encara que açò mai ho comprovarem. D'aÇò mai ens assabentarem. Açò li va passar a la protagonista del primer capítol, quan mor atropellada per un camió. Ella torna a nàixer i s'acorda de tota la seua vida anterior, però ja no és eixa dona que vivia a Alcoi, mare de dos fills i amb una mare entranyable. Ara és un xiquet americà, concretament de Nova York, que té uns pares molt preocupats per la seua educació. Qui no ha escoltat aquella dita que diu que primer hauriem de ser vells i després xiquets, per saber que hem de fer, com actuar i acabar amb els moments més meravellosos, aquells que tenen lloc quan eres un xiquet.
Finalment el xiquet americà aconsegueix viatjar amb els seus pares a Europa, concretament a Alcoi i recorda la seua vida anterior, fins i tot es troba amb “ella” mateixa acompanyada pels seus fills i molt afectada i coixa com a conseqüència de l’accident.
Al llibre també trobem un capítol que fa referència a un professor nou que comença la seua carrera com a docent i es troba amb moltes dificultats. Aquest capítol és molt similar al llibre de Frank McCourt “El professor”, hi ha molta semblança en el que ens conta. No és gens fácil la docència i més quan et trobes amb alumnes inquiets i sense ganes d’aprendre.
És cert que cada capítol d'aquest llibre em recorda a un moment de la meua vida, sobretot un capítol anomenat “la bona persona del senyor Joan”. Quan vaig llegir aquest capítol vaig aconseguir imaginar a un dels meus veïns, un home molt major a qui tot el món vol, i no únicament perquè s'anomena Joan, com el protagonista del capítol, sinó perquè les seues històries viscudes són molt similars.
Hi ha molts més capítols però personalment em quede amb els comentats perquè m’identifique més amb ells.
Per concloure, recomane aquest llibre a tot el món, és molt fàcil de llegir i molt amè, ja que són històries soltes, xicotetes històries que et permeten no perdre el fil conductor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario